Sant Jordi ennuvolat

M'ha agafat aquella mandra de després de dinar que fa que costi tant concentrar-se. Especialment quan a fora, el cel segueix tapat -com en els últims 7 dies- i una ha vist la Rambla, en directe però a 2800 km. de distància, mentre menjava els espaguetis fa una estona.
Per la finestra veig els arbres que han tingut el mateix aspecte des del mes de novembre: pelats i sense cap fulla.
I com que sóc adulta i m'avanço als esdeveniments, em martiritzo pensant que cada dia s'escurcen les possibilitats d'un llarg estiu. Perquè és clar que la tardor, a diferència de la primavera, sempre arriba puntual, i per tant, per cada dia que passa sense que comenci el bon temps, s'escurça l'estiu en un dia.

En dies com avui, desitjaria més que mai poder-me desplaçar en l'espai en un aclucar d'ulls.