sirenes i pits

Dilluns, mentre sentia la sirena com cada primer dilluns quatrimestralment,
vaig pensar que havia de fer un post sobre el tema i també fa dies que volia comentar una nova llei polèmica que ha entrat en vigor a Suècia.
La sirena no és cap ésser marí si no una de les que fa soroll. Sona, com us deia, cada primer dilluns no festiu dels mesos de març, juny, setembre i desembre a les 15 h. El senyal dura set segons seguit de catorze segons de pausa durant dos minuts. Un cop passat el "perill" hi ha un senyal llarg de trenta segons. Quan sona aquests dies concrets és només una prova de que el sistema funciona i potser també per instruir a la gent, que reconeguin la sirena en cas de que s'hagi de fer servir de debò. Si se sent un altre dia o a una altra hora, voldrà dir que hi ha un perill per la vida humana, la propietat o el medi ambient. El que s'ha de fer és entrar a casa, tancar finestres i sistemes de ventilació i posar la ràdio, per saber què ha provocat l'alarma. Ara que hi penso, nosaltres no tenim cap ràdio que funcioni amb piles o sigui que en cas de catàstrofe, si ens quedem sense electricitat, no ens entererem del què passa. Enfi, és si més no curiós. Llegeixo que segons una directiva de la UE, tots els països n'haurien de tenir una d'aquestes alarmes. Que jo recordi, però, a Catalunya no he sentit mai cap cosa similar...
La llei polèmica és sobre la prohibició d'anunciar llet per nadons. Fins ara, en els paquets d'aquest tipus de llet ja hi havia un text informant que la millor llet és la de la mare i que convé parlar amb professionals de salut infantil abans de donar biberó. Ara, volen prohibir la publicitat, a més d'escriure en el pot "donar només en cas de recomenació d'un professional de salut" i "la llet materna té aventatges". El debat ha sorgit per varies raons: les mares sueques (juntament amb les noruegues) ja són les que més alleten als seus fills a nivell mundial i per tant és innecessari haver de fer una llei al respecte. Per altra banda, una dona adulta ha de poder decidir sobre el seu cos i l'alimentació del seu nadó. A més a més, els biberons a Suècia es preparen amb l'aigua de l'aixeta sense risc de cap tipus de contaminació. A les maternitats sueques quasi t'obliguen a donar el pit. I si el nen té gana i a la mare no li ha pujat la llet, n'hi dónen d'un banc de llet materna amb gotet, no fós cas que s'acostumés a la tetina del biberó... Els xumets també estan prohibits la primera setmana. En definitiva, sembla que aquesta llei serveixi per fer sentir malament a les mares que decideixen donar biberó en lloc de pit.
Personalment vaig alletar les meves filles durant deu mesos i ho recomanaria a tothom, sobretot perquè a part de ser la millor llet pel nadó, és molt pràctic. Ara bé, reconec que al principi costa i pot fer bastant mal. I tampoc no jutjaria mai una mare que trii la llet en pols pel seu bebè. Suposo que les coses ara han canviat, però amb la meva filla gran (que ara té deu anys) vam viure a Madrid els seus primers quatre mesos de vida i pel carrer, restaurants, cafès o altres llocs públics no es veia ni una dona donant el pit. Semblava que t'haguessis d'amagar per alletar i era molt frustant, la veritat.
En definitiva, tots els extrems són dolents i el que és més important: deixeu que les dones decideixin per elles mateixes què volen fer!