dimarts, 14 de març de 2017

Propina

Veure nota al final del text
Fa un parell de setmanes vam anar de vacances a Florida, EUA. Va anar bé per carregar piles: solet, piscina i platja a part de les obligades visites a parcs d'atraccions.
D'aquell país hi ha coses bones (es podria discutir quines) però al meu entendre algunes de criticables, sobretot pel què fa al sistema laboral i social, almenys quan ho contemples des de la perspectiva nordeuropea.
Un dels aspectes que no m'agrada gens és el fet de que quan vas als restaurants el servei no estigui inclòs en el preu. No tan perquè com a client no saps ben bé quan et costarà fins que li afegeixes el % que consideris convenient, sinó perquè penso que es crea una inseguretat pel treballador. Ningú t'obliga a pagar el servei: sigui com a senyal de protesta per la qualitat del servei o sigui perquè ets un garrepa. Però també decideixes què mereix, segons tu, aquell cambrer: el 10, el 15 o el 20% del que et costa el menjar. Generalment tothom deixa, com a mínim, un 10% i si els cambrers han sigut especialment simpàtics, eficients, etc, pots premiar-los més.
Traduït a la pràctica vol dir que un cambrer deu tenir una merdeta de sou base i que s'ha de guanyar la resta del sou a base de "servir bé" als clients i pregar perquè siguin generosos. Suposo que alguns mesos (o setmanes, que allà encara es cobra molt per setmanes!) són millors que altres i per tant com a cambrer no saps mai de quant disposaràs i què et podràs permetre. Si ets un jove estudiant que treballa per tenir diners de butxaca, no és tan problematic però i si hi ha una familia que depen del teu sou? A més a més... com paguen els impostos? Les propines no queden recollides en el compte i per tant entenc que són diner negre.
Al costat de l'hotel hi havia una d'aquetes cadenes de menjar que no s'ha extès a la resta del món però que és molt present a Estats Units. Hi vam anar a dinar un dia, a sopar un altre dia i l'endemà a buscar esmorzar (el de l'hotel era dolent i car). Alguns dies no estàvem per anar buscant restaurants perquè volíem alguna cosa ràpida (i que no fos McD). Doncs bé, cada vegada que hi vam anar -en diferents moments del dia- hi havia les mateixes cambreres: fos matí, migdia o vespre. Evidentment se les veia molt cansades. I totes eren dones d'entre 30 i 65 anys. Quin horari laboral tenen? I ja sabeu que els americans només tenen, amb sort, dues setmanes pagades de vacances per any treballat.
El tema de l'edat dels treballadors em va deixar bastant al.lucinada i em va fer pena. Feines dures que impliquen estar tot el dia dret -per exemple controlant els bitllets d'entrada al parc o venent en una paradeta sense poder seure- les feien gent molt gran (alguns passaven dels 60). Això diu molt del sistema de benestar d'un país en el que el seu president vol eliminar la poca ajuda a l' assistència sanitària que va implementar l'Obama.
D'acord, el nivell d'atur d'EUA és molt baix (un 4%), però quina és la qualitat laboral dels que treballen?
Foto: compte d'un dels restaurants, on t'informen de que la propina no està inclosa i et sugereixen que deixis mínim 15% (i et diuen la quantitat per si no saps calcular-la, del 15, 18 i 20%). Escrit a mà: "propina si us plau" i més avall: "recorda, tipping (donar propina) no és una ciutat a Xina".

2 comentaris:

joan gasull ha dit...

Veig que la precarietat laboral està estesa arreu del món, el somni americà sembla que també és un mal son per a molts.
Espero que les vacances hagin anat molt bé.

sheetal 1984 ha dit...

Thanks for providing such nice information to us. It provides such amazing information on care/as well Health/. The post is really helpful and very much thanks to you. The information can be really helpful on health, care as well as on Exam/tips.The post is really helpful.